La Marta i en Joan volien ciutat. Jo volia camp. Camp obert. Era la fi de la primavera i l’estiu ja venia així que el camp, ja groguenc i càlid, em cridava però la Marta i en Joan tenen un affair romàntic molt especial amb la ciutat de Girona així que vam decidir fer la sessió als dos llocs. Girona ens regala espais únics al barri vell i unes vistes immillorables dels ponts sobre el riu. És la sort de viure en una ciutat tan fabulosa com la nostra. La mateixa que tenim quan sortim uns pocs quilòmetres i ens trobem amb el Pla de l’Estany.
Es feia tard i no tenia clar on faríem les fotos. Volia camp obert i no trobar-me elements no naturals. L’instint ens va portar a peu de la Mare de Déu del Món, on el blat groc i llarg es movia al ritme del vent. La resta ja la sabeu. Estic enamorat de la posta de sol sobre el blat…. què us he de dir?
